Pàgines

dijous, 22 de setembre de 2011

Tres apunts

Escoltant (gravat)

(1)

Però, com sona aquesta explosió d'una granada? John T. Reed, militar, es pregunta per què les armes sonen tan diferent de la realitat, als films d'Hollywood. Molt diferent de com ell les escolta. Per què, al cinema, falsegen el so? Per què les fan tan sonorament espectaculars? S'ho pregunta i espera que algú li expliqui.

(2)

Lucrecia Martel, la directora de La mujer sin cabeza, La niña santa i La ciénaga, diu:
Cuando uno va a una escuela de cine, el ojo y la cámara es lo que se identifica como La Metáfora del cine, no hay nada del sonido que identifique al cine. Nadie pone una oreja para identificar al cine. Y yo creo que eso se nota en cómo se aprende el cine y, sobre todo, en cómo se aprende el sonido en nuestro cine. Para mí, que empecé con el video, donde lo visual era bastante pobre, aprendí, gracias al entorno familiar que estaba lleno de gente hablando, la fuerza narrativa de la voz en off. De manera intuitiva, pero te das cuenta que alguien dice algo y lo que estás viendo se transforma sin que nada pase.
(3)

Rick Rubin és un productor musical, de molta fama. Què fa ell? No tenir idees preconcebudes i estar atent i a punt per capturar els bons moments:
Heading into the studio, Rubin tried not to “have a pre- conceived idea. . . . I think that’s one of the secrets of doing it, is not having any expectation of what it’s supposed to be. You just let it take on a life of its own. Our job is to pay attention and watch and know when it’s good. We just wait for those moments and try to capture them.”
Del llibre Rick Rubin in the studio, de Jake Brown (ECW Press, Canada, 2009).

1 comentari:

Stefano Sanfilippo ha dit...

Potser la resposta a la pregunta de Reed és la que dóna Agaties quan descriu una icona de l'arcàngel Gabriel:
"...la tècnica porta entre els colors, tal com sap, l'arquetip que tenim dins del cor."

Casualment l'últim fragment que cabava de traduir aquest matí... ves per on...