Els films més pobres, a mi em sembla, són els films amb deu mil plans. Són aquells dels que un en surt desolat, després d'haver vist tants esforços, tanta feinada, tants diners llençats per arribar a aquesta asfíxia - on res més hi cap -, on tot hi és explícit. Tot plegat.Les parleuses. Marguerite Duras parla amb Xavière Gauthier. Les Éditions de Minuit, 1974. (pàgina 87)
dijous, 5 de febrer del 2004
Les films les plus pauvres
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada