Una tremolor fonda, seca, inesperada. Vibren parets, finestres i portes. Pels tubs de l'aire condicionat es passeja durant quatre segons curts un no se sap ben bé què. Un sotrac. Les feines s'aturen. I un es veu tan minúscul després d'un petit rot de la terra.
Després de sopar, en una cuina de l'edifici del costat, una veïna canta Paco Ibañez.
Com ressonen, més tard, els xiulets enmig del carrer fosc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada