Pàgines

dijous, 2 de setembre de 2004

Veus

Jo tallava verdura a la cuina quan vaig sentir les veus a la porta del carrer. La d'una dona, tan brillant com el llautó brunyit, i la d'un home, tan greu i fosca com la fusta de la taula on treballava. Eren la mena de veus que no sentíem gaire sovint a casa. Hi podia sentir catifes luxoses, a les seves veus, llibres i perles i pells.
La noia de la perla, de Tracy Chevalier. Traducció d'Ernest Riera. La Magrana, 2001.