Pàgines

dilluns, 9 d’octubre de 2006

Imaginar sons

El van entrenar per imaginar els sons de cada espai, com en les escenes d'un film. (a) Entrava en un lloc amb les orelles tapades. (b) S'imaginava el so que s'hi feia. I (c) destapant-se les orelles, verificava com s'havia desviat en la seva previsió.

Amb el temps va arribar a ser molt eficient. Ho encertava tot: els sons ambientals, el detalls esparsos aquí i allà, algunes interferències, el so del calçat de la gent, tot. Un dia, però, el va sorprendre l'arribada i creixement d'un sentiment de decepció. Decepció entre el so imaginat i el so real dels llocs.

Molt sovint es quedava tancat al seu estudi per no acabar decebut. No sortia gaire, no veia als amics ni a la família. Algun cop llogava DVDs. Però la imaginació sonora de la majoria de films és nul·la. Això és el que deia ell. Quan vaig deixar de veure'l havia prescindit del tot del so real de les coses. No m'atreveixo a trucar-lo, encara.