Pàgines

divendres, 16 de març de 2007

Mínim (2)

Atent als sorolls.
Pendent del que pot passar.
Ja m'he adormit!

2 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Estim molt el silenci. També m'agrada escoltar música. Escoltar, lliure, a la meva amiga la cadernera, no té preu. Tampoc el xivarri que és capaç de fer ben totsolet el passaforadí (Troglodites troglodites, sobretot quan està emprenyat o tu l'emprenyes. Dels millors moments: el vent ben amunt entre les branques del penyal. El silenci del món, del dia de la nit, el silenci de fa mil anys, cent mil, el silenci romput amb paraules, només amb paraules... aquests també m'agraden i les estim.
Fins que passa el renou d'un avió i el romp.

Ricard ha dit...

JV, et felicito: un escrit preciós!

Salut i més salut...