- Obrir un sobre i sentir el repic de la màquina d'escriure.
- Pujar fins el pis tretzè i a cada replà recordar el motiu principal de cadascuna de les òperes de Wagner.
- Plantar-se davant d'una sortida d'aire condicionat i, amb els ulls tancats, saber que som dalt del Canigó. Quina ventada! Vigilar de no ensopegar de baixada.
- Fer punta al llapis i deixar que l'olor ens porti al mig del bosc. Atents, però, a la talada, que sento sorolls...
- Netejar els vidres de les ulleres. No esverar-se gaire si les mans, amb el moviment, es tornen ales i bateguen com les d'un colom.
- Obrir un calaix. Fer-se petit i amagar-se a dins. Sentir com ressonen els nostres passos. (Això depèn de si el calaix està més buit o més ple. Preveure aquesta situació)
dilluns, 28 de maig del 2007
Bestieses
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Ara m'has fet recordar el Joan Barril de "El café de la República". El que tu anomenes bestieses, però, ell en diu bons propòsits.
A reveure
Tens tota la raó. I de vegades l'escolto al tornar de la feina! Però al fer-ho cada dia (suposo) s'evidencia que és una formula. Grinyolen una mica. També deuen grinyolar les meves bestieses...
Salut i amunt els músics!
Publica un comentari a l'entrada