El gran art és la música; el segon la cuina. Després vénen l'escultura i la pintura, com una bèstia de dos caps. Després, el cine. I al final, la poesia.
Els Proverbis, de Miquel de Palol. Ed. Ara Llibres, Barcelona, 2003.
4 comentaris:
Anònim
ha dit...
No m'ho crec. La poesia és música en paraules. Vull dir que comparteixen massa trets per a deixar-les tan allunyades una de l'altra. Serà que els extrems es toquen...
Així m'agrada: en desacord! Hi ha escriptors que malfien de la poesia. Encara que potser només malfien d'una part. Potser malfien de tot. A la llarga, pot resultar esgotador, improductiu i lleig... D'acord, una mica de distància millora la perspectiva.
4 comentaris:
No m'ho crec. La poesia és música en paraules. Vull dir que comparteixen massa trets per a deixar-les tan allunyades una de l'altra. Serà que els extrems es toquen...
Així m'agrada: en desacord!
Hi ha escriptors que malfien de la poesia. Encara que potser només malfien d'una part. Potser malfien de tot. A la llarga, pot resultar esgotador, improductiu i lleig... D'acord, una mica de distància millora la perspectiva.
Salut!
Sí, però no pots malfiar-te de la poesia i alhora dir que el gran art és la música. Hi ha alguna cosa que no rutllla en aquesta contradicció.
Salutacions
Li haurem de preguntar al senyor escriptor.
Jo no estic d'acord en el seu llistat: (1) música; (2) cuina; (3) escultura i pintura; (4) cinema i (5) poesia.
El que m'agrada és que l'hagi fet (pensat + escrit + publicat).
Posar en fila tot això. Quina bestiesa!
Publica un comentari a l'entrada