Pàgines

dijous, 20 de setembre del 2007

L'avi i el nét (petita història)

Una sala d'estar amb un avi i el seu nét. L'avi està llegint un llibre seriós (pàgina 58), un assaig sobre la decadència de l'art modernista. És l'hora d'anar a dormir i el nét li demana un conte, com gairebé cada dia. L'avi li contesta: - I si aquest vespre me l'expliques tu a mi?

El nen li agafa el llibre i comença a llegir, des de la pàgina 37, ben decidit. Llegeix segur, amb bona entonació i ritme. Marca bé les afirmacions i segueix el desenvolupament dels arguments amb una pronúncia clara i convincent. L'avi està bocabadat.

El nen ho fa tant bé que el text agafa, per a l'home, una nova significació i transcendència. Paràgrafs que abans havia trobat incomprensibles, ara se li tornaven entenedors i diàfans.

Al cap d'una estona, el nen s'atura en sec, li torna el llibre i fent una ganyota, li diu: - Avi, no he entès ni una sola paraula!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

LOLES,

Doncs llegit x mi segur q sona fatal. Ho dic x la meva veu.
Si observem el de abans amb ara, hem cambiat amb modernitat pero moltes de les coses q es feien fa 50 anys, es continuen mantenint.

Ricard Casals Alexandri ha dit...

Si en Bob Dylan hagués hagut de ser conegut per la "qualitat" de la seva veu, encara estaria esperant, no?

Salut