Un amic músic (ara és fabricant d'instruments) em va dir: la música no té res a veure amb que les coses sonin. La música és una altra cosa. Encara que també es faci amb sons, puntualitzava.
I des d'aleshores, aquest pensament, aquesta afirmació, aquesta paradoxa, no ha deixat de burxar el meu cap. Música i so, a part?
Potser ja està bé així.
2 comentaris:
Benvolgut Ricard: la llimona i els sons d'olor roden ara per aquí:
http://tinyurl.com/yq96bg
La paradoxa em recorda la importància que té la matemàtica (no sé si per a la música, crec que sí per a alguns músics) i també els casos famosos de músics sords. D'altra banda, és freqüent parlar de poesia visual quan veiem un paisatge suggerent o una imatge que engega el nostre cervell; però davant un camp d'herbes altes mogudes per un vent suau, per exemple, fins i tot en el pur silenci, el que jo sento, veig, oloro és música.
Però no sé: no voldria racionalitzar les paradoxes, quan de vegades el que fan és reconèixer el misteri, enlloc de negar-lo.
Gonzalo,
1. T'he confós (durant cinc dies) amb un altre Gonzalo, amic de la feina que, de tant en tant, em deixa algun comentari, sempre encertat.
2. Ja coneixia - una mica - el teu magnífic blog, amb els haikus i totes les referències literàries per a nens i joves.
3. Música i matemàtica: hi ha molts estudis, llibres i material a internet. Encara que pot ser distret o, fins i tot, interessant, xafardejar-hi durant una estona!!, acabo embafat. Segurament hi haurà matemàtica a en Bach, en Xennakis i en Thelonious Monk. I què? Si em fixo massa en aquesta relació, sembla que m'estic allunyant de la música.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada