Pàgines

dimecres, 19 de novembre de 2008

Literatura i so

D’una manera no gaire sistemàtica, el mesclador pren nota de les referències sonores amb les que ensopega en els llibres que remena. El vocabulari que utilitzem quotidianament és exigu, per tant pot ser una bona pràctica recollir com s’expliquen els demés del que senten o fan sentir.
  • La pluja cessà i es produí el silenci a banda del xiulet sibilant de la flama del gas.
  • Es produí un silenci entre tots dos, un silenci pesant, animal.
  • L'aixeta de l'aigua freda d'una de les piques tenia un degoteig incurable, lent, i un tub fluorescent del gran llum múltiple del sostre sobre la taula de disseccions pampalluguejava i brunzia.
  • [...] digué la monja, amb veu greu i inclement que semblava una veu de ràdio, o alguna cosa que hagués estat enregistrada.
  • El silenci de la sala semblava que cruixís.
  • Des d'algun lloc per damunt d'ells, de les plantes superiors de l'hospital, arribà un espetec apagat. Era estrany, pensà Quirke, amb vaga inconseqüència, els sons inexplicables que fa el món. Com si el so procedent de dalt hagués estat un senyal, Hackett va aixecar-se [...]
  • Li agradava [...] la manera com el terra polit d'auró sonava net i sòlid sota els seus talons.
  • Sentia no tan sols el so del timbre, sinó el brunzir elèctric del martellet quan vibrava, picant sobre la cúpula de metall.
  • Va aturar el motor i es quedaren asseguts escoltant com es refredava el motor i cruixia i crepitava. De manera gradual, també el vent es va fer sentir dèbil i irregular, xiulant a la graella frontal del cotxe i repicant a les inerts fibres de filat rovellat de punxes que hi havia al costat de la carretera.
El secret de Christine Falls, de Benjamin Black. Traducció d'Eduard Castanyo. Edicions Bromera (Alzira, 2007).

2 comentaris:

David ha dit...

Quina il·lusió, trobar algú que també es fixa en el llenguatge sonor que fans servir els escriptors. És curiós, però penso que en general, hi ha molt poques referències al so en la literatura.

Felicitats pel post, i pel blog. Hi tornaré, segur!

Ricard ha dit...

Tens raó, costen d'arreplegar les paraules i expressions sobre el so. La vista ho acapara tot, no?

Salut!