Pàgines

dissabte, 8 de novembre de 2008

Sala d'espera

La sala on ens esperem és a peu de carrer, que es veu a través d'uns grans finestrals de vidre. Al passatge del costat hi entren i surten moltes furgonetes, però no es pot escoltar res, tret d'una lleu remor, poc sincrònica amb el que passa fora. És curiós veure passar, tan silenciosament, una motocicleta. Fa gràcia. Tot plegat és molt Tati. Dins la sala d'espera no hi ha música de fons, és d'agrair. Només dues fonts sonores: l'aire condicionat i la feina de la recepcionista: sons de papers, sobres i el maneig de l'ordinador. De tant en tant, algú entra i algú marxa. Som ben pocs. Quan marxo, m'oblido de tot. Fins ara.

2 comentaris:

Augusto Casanovas ha dit...

Realment, m'ha recordat molt a l'escena en que Mr. Hulot espera per que li fàcin, una entrevista de feina, a la fàbrica de plàstics del seu cunyat.

Ricard ha dit...

El gran Tati, tan personal!

Salut, August!