Punt d'escolta.
Otodate és una paraula japonesa composta pels ideogrames
escoltar i
punt. Quan troba un lloc que es mereix una pausa perquè se n'escolti el so,
Akio Suzuki ho marca pintant un cercle que envolta dues figures que representen una parella de petjades i les dues orelles. L'han convidat a crear els seus itineraris d'
otodate a Berlin, Paris i Torí.
La primera notícia d'
Akio Suzuki va ser amb
Soundsphere, un llibret-CD (editat per Het Apollohuis, Eindhoven, 1990), remenant en la secció d'art d'alguna llibreria. En el CD hi ha peces fetes amb versions de l'
analapos i una harmònica de vidre,
instruments seus.
En el llibret documenta unes quantes accions amb plats, papers, ampolles plenes percudides amb un martell-molla o els objectes que udolen (uns quants cilindres oberts de paper cadascun amb un micròfon dins, el so dels quals es recollit per un parell de receptors FM).
Les fotografies dels
otodate són de
e/static, un espai per l'art contemporani, amb sala a Torí. La fotografia de l'acció amb els plats d'Akio i el dibuix han sigut escanejats del llibret-CD comentat.
4 comentaris:
Crec que per a qualsevol creador el capital més important és l'experiència, per això val la pena experimentar amb qualsevol cosa que soni. El criteri de l'artista és el que li farà decidir si allò val o no la pena, si te rellevança estètica, si aporta alguna cosa més que no la simple "curiositat".
Segurament tens raó, però l'experiència pot (potser) tornar-se prudència, por o sentit del ridícul.
Crec que no fer "gaire cas" de l'experiència (només quan cal, aquí està la part difícil) i arriscar-se a equivocar-se és un camí més creatiu.
Però el que dic és més fàcil d'escriure-ho que de practicar-ho... També és necessita experiència!
(Tampoc n'estic molt segur, eh!)
Salut, David!
ah!!! le experieriencia es la madre de la ciencia!!! sabiduría popular! gracias por este descubrimiento ricard!
_sonotheque
la saviesa popular... potser sí... és molt popular la saviesa?
per cert, com van els binaural-OKM?
salut!
Publica un comentari a l'entrada