Seguint la pista als jocs sonors que alguns parcs tenen, arribem al Parc de Diagonal Mar (gràcies a la informació d'Anita). És un parc immens, amb molta aigua i verd i, potser, un excés de disseny.
En un racó allargat hi ha uns dotze jocs sonors, tots per fer accionar amb els peus:
set són del model amb tres tecles gegants amb so de botzina,
els altres cinc són els Dance Chimes, unes plataformes de 1,20 m2., amb nou (3 x 3) quadrats-rajoles que generen un so més musical.
Aquests invents i els que hi ha als Jardins de Joan Brossa els ha fet la mateixa gent. Es tracta de Richter Spielgeräte, una empresa alemanya que fa més de 37 anys que dissenya i fabrica jocs a l'aire lliure per a nens de totes les edats. Fan molts tipus de jocs i construccions (equipaments). Els que fan referència al so i a l'acústica en són, només, una petita part, uns 14 models.
El model Dance Chimes fou dissenyat el 2006 i deu ser un model més car que tots els demés, perquè en el seu catàleg en línia, curiosament, justifiquen el preu de venda. Però es veu molt ben pensat i construït amb qualitat. Cap problema.
recuerdo una tarde entera jugando como si tuviera 8 años, saltando de un lado a otro con mi amiga laia... contentas de haber encontrado un xilofon fuera de nuestras casas... gracias por el sonido y por la info...
M'agraden aquests espais; pertanyen al meu antic barri. M'hi he passejat molts cops i recordo passar una bona estona tocant les primeres notes dels Quadres per una Exposició al Dance Chimes, mentre els meus fills m'estiraven per anar una mica més avall, als gronxadors.
2 comentaris:
recuerdo una tarde entera jugando como si tuviera 8 años, saltando de un lado a otro con mi amiga laia... contentas de haber encontrado un xilofon fuera de nuestras casas... gracias por el sonido y por la info...
M'agraden aquests espais; pertanyen al meu antic barri. M'hi he passejat molts cops i recordo passar una bona estona tocant les primeres notes dels Quadres per una Exposició al Dance Chimes, mentre els meus fills m'estiraven per anar una mica més avall, als gronxadors.
Publica un comentari a l'entrada