Textos: Jaume Pla

Plou. Sóc al taller, amb l'estufa que ha tret el fred. Un bon moment, un matí viscut, a desgrat dels diversos mals. Aquest sorollet de la pluja potser és de les millors músiques que es poden sentir. [154]

[...] Però aquests dies he pensat que això de tocar el piano - i el violí i el violoncel - és una cosa inhumana. Pensar que algú tocarà de memòria milers de notes sense equivocar-se ni una vegada és una barbaritat. Sembla estrany que el noi tingui prou autoconfiança per pensar que s'en sortirà. Jo ho trobo una mica bèstia això. [...] [201]

De l'art i de l'artista, de Jaume Pla. Edicions 62. Barcelona, 1996.