Pàgines

diumenge, 6 de febrer del 2011

De la feina de mesclar i el seu equilibri

sala de mescles Burbank, a WB
Hi ha un moment delicat, durant el procés de mescla de so d'una pel·lícula, en el que un mateix evita l'aportació de noves idees o canvis en alguna seqüència o transició sonora. I ho fa per tal de poder complir amb un calendari que es va escurçant i on les feines que queden es van apretant entre elles.

Costa tenir consciència, per una banda, del possible valor real del suggeriment que es voldria fer i, per una altra banda, de les conseqüencies de la proposta i com podria afectar a d'altres seqüències germanes en el mateix film.

De vegades es pot notar com i quan neix aquest moment.

Fotografia: InnoFader

2 comentaris:

Marisol Nievas ha dit...

Cuantos momentos asi vividos...

DE la mayoria podriamos decir que el resultado a sido satisfactorio, hemos mejorado la secuencia y el tiempo perdido a valido la pena... de otros, x descracia, no podemos decir lo mismo.

La mayor putada es quedase con la mala sensación de NO decir nada y pensar que se podria haber mejorado. Por eso, y en general, es mejor decirlo.

Besotes

Marisol Nievas

Ricard Casals Alexandri ha dit...

És una feina ben especial, oi? Si no ens hi dediquessim, quina ganes tindríem de ser-hi! Al menys, un servidor.

Salut!