La foto mostra el carrer de la Mare de Déu dels Reis (viaducte de Vallcarca) convertint-se en Sant Camil, un carreró estret que fa baixada i està pavimentat amb dos tipus de llambordes.
Quan hi baixen els cotxes, el contacte dels pneumàtics sobre les llambordes ressona i produeix una remor curiosa:
Carrer de Sant Camil
3 comentaris:
Abans d'anar a viure al Raval, vaig viure tres anys a Vallcarca, molt a prop d'aquest carrer. Amb la foto m'has fet venir ganes de tornar-hi. Era molt agradable passejar pels volts del pont en diumenge.
Vaig anar a gravar la campana de la parròquia de Sant Jordi (que ja posaré més endavant, per no empatxar). Després vaig escoltar el pavimentat de la plaça de Mons i vaig acabar esperant els cotxes que baixessin pel carrer de Sant Camil. Quin munt de carrerons, pujades i baixades!
Sí, a Vallcarca t'hi estalvies el gimnàs, cada sortida és un reforç per a les cames i un descans per als pulmons. El cert és que aquest aspecte del barri el trobo força a faltar, al Raval. Aquest i el seu silenci especial.
Publica un comentari a l'entrada