Blogs com portes d'entrada franca. N'hi ha que només són travessats un cop i mai més. D'altres et porten tan lluny que costa tornar. I entremig, centenars, milers de blogs (com el meu) que anem fent entre l'ombra i la llum, entre el dia i la nit, entre el soroll i el silenci.
El camí d'avui ha sigut fructífer:
- del suggeridor Bloc de Música, de la Carme Miró,
- a L'Oeil Ouvert, un blog de fotos, cal·ligrames i haikús,
- fins arribar a Le regard de James, el blog de Jean Radel.
A Le regard de James no s'hi pot sentir - explícitament - cap so, cap música. Però s'hi poden trobar tots els ressons (passadissos, escales, cambres, sales), totes les veus i totes les músiques que un pugui imaginar.
Jean Radel és el regidor general (s'en diu així?) de l'Ensemble intercontemporain. Quin privilegi compartir aquests moments!
2 comentaris:
Fantástica puerta esta que has abierto.
Como ves como un ladrón torpe sigo visitando este curioso rincón lleno de intangibilidad ( recodo en un parque con fuente, diríase)
Bon Nadal, mestre
Gonzalo, que dolces poden ser les paraules! Salut, company!
Publica un comentari a l'entrada