Jo no puc abraçar la vida i concebre el món en la justa mesura si no és a través dels sons; ells em porten la veritat, són un llenguatge únic, universal, encara més: un llenguatge absolut! Poc importa la vista, el tacte, l'olfacte o el gust. Podria ser cec i les meves orelles hi veurien més que cap vident; podria ser insensible al tacte i reconèixer pel so del frec tots els teixits del món...El col·leccionista de sons, de Fernando Trias de Bes. Angle Editorial. Barcelona, 2007. Traducció d'Alexandre Gombau.
dilluns, 12 de març del 2007
Dels sons al Tristany
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ai, el Tristany, sublim Tristany i Isolda. La veritat és que quan estimes la seva música abraces la vida i concebs el món d'una altra manera.
Publica un comentari a l'entrada