Sempre es quedava una bona estona absent. Semblava mig adormit. S'imaginava que era en un altre lloc, una mica més enllà. Nous espais, estances, camins i turons. Els sons l'acompanyaven, però no s'adonava. Era en una recreació fílmica perfecta. O així li semblava, fins que algú va canviar el guió. Mai més es va quedar adormit.
divendres, abril 27, 2007
Accident
Enviat per
Ricard
a
00:13
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

0 comentaris:
Publica un comentari