Com aquell que ensumés, escolta
voluntàriament.
I mai s'ho acaba, malgrat les semblances.
Escolta a prop, el menut, al detall.
Escolta a part, l'immens, a l'engròs.
Sap que un dia no haurà de menester voluntat.
I tot sol, fluirà el so i en gaudirà, sentint-lo.
Ni la sordesa li privarà, perquè sentirà, si cal, veient, tocant i olorant.
(guarda el bloc mentre s'alça la caputxa de la jaqueta per no mullar-se les ulleres)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada