Com aquell que ensumés, escolta
voluntàriament.
I mai s'ho acaba, malgrat les semblances.
Escolta a prop, el menut, al detall.
Escolta a part, l'immens, a l'engrós.
Sap que un dia no haurà de menester voluntat.
I tot sol, fluirà el so i en gaudirà, sentint-lo.
Ni la sordesa li privarà, perquè sentirà, si cal, veient, tocant i olorant.
(guarda el bloc mentre s'alça la caputxa de la jaqueta per no mullar-se les ulleres)
diumenge, abril 01, 2007
Ruta
Enviat per
Ricard
a
00:51
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

0 comentaris:
Publica un comentari