Pàgines

dimecres, 11 d’abril de 2007

Millorant equips

Dues petites idees (malèvoles):

A la tele li falta un botó per poder eliminar el so de la veu en off que fa els comentaris dels documentals (i d'alguns reportatges dels telenotícies). I poder sentir - per fi - què està passant sense que t'ho expliquin.

Al lector de DVDs li falta un botó per poder deixar d'escoltar la música de les pel·lícules, quan a un li plagui. Pot semblar radical, però segur que és higiènic: de vegades hi ha músiques que acaben ofegant de tant voler assegurar massa la jugada. Encara que, segons amb quina pel·lícula, usar un botó per eliminar la música pot resultar injust o, com a mínim, desconcertant.

Serà qüestió de prendre nota.

4 comentaris:

TACET ha dit...

Jo acostumo a reveure pel·licules sense so. Alguns cops aquesta tècnica m'ha resultat decisiva per valorar la qualitat d'un film, que abans no podia apreciar, oculta rere el mur de les paraules.

Ricard ha dit...

De vegades s'hi parla molt. Cert. Hi ha com un excés que s'interposa entre un que mira i la pel·li mirada.

Hi ha muntadors de cinema que fan la primera temtativa muntant amb la imatge i sense cap mena de so. Per trobar un ritme propi, un flux visual.

Salut, músic

quim ha dit...

Proposo un experiment. Mirar sense so dues pel·lícules de missatge semblant. Per exemple, 'Mar adentro' i després 'Million Dollar Baby'. Adivineu quina és més biodegradablement pura :)

Ricard ha dit...

Missatge semblant?
Film biodegradable?
Sense so?

Haurem de tornar a començar...