Dues petites idees (malèvoles):
A la tele li falta un botó per poder eliminar el so de la veu en off que fa els comentaris dels documentals (i d'alguns reportatges dels telenotícies). I poder sentir - per fi - què està passant sense que t'ho expliquin.
Al lector de DVDs li falta un botó per poder deixar d'escoltar la música de les pel·lícules, quan a un li plagui. Pot semblar radical, però segur que és higiènic: de vegades hi ha músiques que acaben ofegant de tant voler assegurar massa la jugada. Encara que, segons amb quina pel·lícula, usar un botó per eliminar la música pot resultar injust o, com a mínim, desconcertant.
Serà qüestió de prendre nota.
4 comentaris:
Jo acostumo a reveure pel·licules sense so. Alguns cops aquesta tècnica m'ha resultat decisiva per valorar la qualitat d'un film, que abans no podia apreciar, oculta rere el mur de les paraules.
De vegades s'hi parla molt. Cert. Hi ha com un excés que s'interposa entre un que mira i la pel·li mirada.
Hi ha muntadors de cinema que fan la primera temtativa muntant amb la imatge i sense cap mena de so. Per trobar un ritme propi, un flux visual.
Salut, músic
Proposo un experiment. Mirar sense so dues pel·lícules de missatge semblant. Per exemple, 'Mar adentro' i després 'Million Dollar Baby'. Adivineu quina és més biodegradablement pura :)
Missatge semblant?
Film biodegradable?
Sense so?
Haurem de tornar a començar...
Publica un comentari a l'entrada