Tercera fase

Frank Warner ha estat supervisor de so de films com: Spartacus, Little Big Man, Rocky II, III i IV, Raging Bull, Taxi Driver, etc.

Un dels sons que més li ha costat de "construir" és del film Close Encounters of the Third Kind: el sotragueig de les bústies arrenglerades al costat de la via del tren, sota la fortíssima energia que desprèn la nau extraterrestre.

Sotragueig de les bústies

Va trigar uns quants dies a trobar com fer el so del tremolor d'aquestes bústies. Fins que es va fixar en els sons que ell mateix feia al moure's mentre estava assegut a una cadira d'una sala de l'estudi.

En Carreras em porta el dvd (gràcies!) dels Close Encounters. Busco el punt del que parla en el llibre d'entrevistes (d'on he pescat la info): minut 10:50. Es fa un silenci a la nit (els grills emmudeixen). S'esvaeixen els llums. I tot s'omple d'energia. Per tornar a la "normalitat" reapareix algun grill, un gos llunyà bordant, la ràdio del cotxe descontrolada...

Frank E. Warner no usava mostrejadors (samplers) ni sintetitzadors per manipular els sons. Treballava amb cinta magnètica d'àudio de 1/4". Variant la velocitat a mà, fent-la córrer més del compte, o molt lentament, o passant-la a l'inrevés.

Un cop acabada la feina i ja amb el film als cinemes, destrueix totes les cintes! Ningú més tornarà a usar aquell tresor sonor. Només es va guardar els cops de puny de Rocky perquè sabia que hi hauria continuació.

Sound-on-Film, de Vincent LoBrutto. Praeger Publishers, 1994. (Pàgina 32). Llibre d'entrevistes amb supervisors, mescladors, efectistes de sala (foley), gravadors, dissenyadors... DVDs i llibres, quina meravella!

Lliçó de física

Del llibre Ciències físiques i naturals, d'Eduard Fontseré. Editorial Gustau Gili, 1935.

Itinerari-Passeig

Buscant al diccionari:

• Itinerari: trajecte, camí a seguir, recorregut.
• Passeig: anar d'un costat a l'altre per deport, per fer exercici corporal, per prendre l'aire.

Per cert, una definició de "passeig" una mica esquifida, oi?.

Aquest passa per diversos espais amb els seus propis ressons: una sala tractada acústicament > passadís > un aparcament > un altre passadís estret i curt > un ascensor.

Itinerari

Un so inesperat

"Una dona està asseguda sola en una casa. Sap que no hi ha ningú més en aquest món: tots els altres éssers han mort. Truquen a la porta."

de Thomas Bailey Aldrich: Works (1912). Extret i traduït de la Antología de la literatura fantástica, de Borges, Ocampo i Casares.

Una tanka

Un dia de gener de 1973, als estudis Gema-2, vaig conèixer Mario Cabré, actor, torero i poeta. Em va regalar un llibret, entranyable, dedicat a Barcelona i els seus llibreters. Avui, 30 anys després, em plau transcriure una de les seves tankes (5-7-5-7-7).

Para cubrir la noche

Reloj de lluvia.
Una campana extrae
calor del frío.
El libro tiene manos
para cubrir la noche.

Libros (tankas), de Mario Cabré. Barcelona (1962).

"Portar" un blog (bitàcola) té els seus privilegis. Tanmateix, aquest "quadern de sons" s'esvairà abans que el recull de tankes del poeta.

SMS

Exercici per a 1 escoltador, 1 adolescent i 2 maquinetes (mòbil + gravadora minidisc o cassette):

1.- Escriure el següent missatge curt (sms):"Me'n vaig de viatge".
2.- Enviar-lo.
3.- Escoltar la gravació.
4.- Notar i comentar:

• Velocitat i ritme.
• Tempo general. Acceleracions.
• Lligats entre pulsacions.
• Accents i puntuacions rítmiques.
• Síncopes i tresets.
• La frase final conclusiva.
• La interferència al connectar-se.
• L'altre mòbil sona.

5.- Lexerci2 akba am 1 inten dasaig danalisi d llenguatge sms.

SMS

Sinònims compartits

Escoltar i Oir comparteixen sinònims: parar l'orella, prendre esment, fer atenció, exaudir. Després s'aparten un de l'altre. Es posicionen. Un és voluntat. L'altre és un sentit.

Escoltar té per a ell sol els sinònims: atendre i expectar. Oir té: percebre.

I a partir d'aquí arrencaria tot un text, mil cops escrit i repetit, sobre les diferències entre "escoltar" i "oir". Avui ens l'estalviem.

Associació

• Fer una música per inaugurar la casa d’un amic, per celebrar una retrobada, per un dinar...
• Fer-la sonar amb un acordió, o una guitarra i una melòdica, o...
• Menjar un pastís de poma, olorós i saborós.
• Associar amistat, oïda, paladar i olfacte.

Pensar el so?

Es pot concebre el so d'un projecte a priori? Es pot imaginar? Em resisteixo a acceptar que un so no es pot concebre, que un so no es pot rumiar ni imaginar. Ja sé que un text es pot elaborar mentalment abans d'escriure'l. I que una melodia es pot inventar, xiular o cantar abans d'anotar-la.

Però em sembla que hi pot haver, a priori, un acostament al disseny d'un so (o d'un projecte de sons). Encara que el treball sonor es faria ja amb els sons a la mà. Perquè és quan es grava el so, quan s'escolta el gravat, quan s'escurça, s'allarga, s'edita (com amb un text), quan hi ha contrast amb l'altre so, quan hi ha contrapunt, quan s'equalitza, es processa, es manipula, etc, és aleshores quan es treballa amb el so. Directament.

Una part de pensar un so és pensar l'escenari on el so existeix. O existirà, encara que sigui curt, breu. Una altra part és saber què/qui el produeix. Si és que cal que alguna cosa/algú el produeixi.

Em sembla que es pot imaginar quina forma tindria aquest so (si tingués forma). O quin to-color tindria (si tingués to-color). Potser sí que es pot assajar un so, imaginant-lo o dient-lo.

En el calaix de temes i notes sobre el sons, n'hi ha que treuen el cap sovint. I burxen i burxen fins que els dono forma en aquest quadern. El d'avui em fou provocat per un llibre menut i ple d'idees: De l'écriture sonore, de Daniel Deshays. Éditions Entre/Vues (1999).

A la pàgina onze hi diu: "...le son ne peut pratiquement pas être conçu a l'avance". Per aquí no hi passo, de moment.

Cap de drac

Un drac enorme al cel?

Ara ja ha passat un temps i m'atreveixo a explicar-ho. Va ser un dia d'estiu a la badia del Port de la Selva. Dels núvols va sorgir el formidable cap d'un drac. Vomitava un gran feix de raigs de llum. Feia por i m'enlluernava.

Els diaris no en van dir res. Per què? La meva teoria té una base acústica: tot plegat va ser molt silenciós. Com que passava allà dalt, al cel, "entre" els núvols, ningú en va fer gaire cas.

Potser és millor així. Un esdeveniment mut i sense conseqüències. Encara ressona, però, dins meu.

Nit d'endreça (avui no va de sons).

La meva filla, Marta, m'ha repassat, ortogràficament, els textos. De tant en tant toca. Ah! quin descans. Fer neteja de faltes, errors i oblits. Uns per ignorància, altres per distracció i alguns per mala digitació.

I com queden, de ben instal·lades, les faltes ortogràfiques en el text!

Les meves faltes (en cursiva) són:
aixó > això;
cóm > com;
sóm > som;
percutir > percudir;
complexe > complex;
texte > text;
beneit > beneït;
m'en, s'en > me'n, se'n;
molts grans > molt grans;
els hi passava > els passava;
avorriem > avorríem;
près > pres (de prendre).

Com serien els errors "ortogràfics" d'un so o d'una mescla de sons? Prometo pensar-hi.

(De passada, hem canviat algun color per millorar la intel·ligibilitat).

El so és un sentiment que arriba a tothom.

"[...]El vent del capvespre comença d'agenollar-se
davant el sol. Pujà al seu cavall roig.
El trespoleig de les potes ferrades en els reclaus,
i en el coll vermell del Carrer de les Parres,
li feia companyia, com en fan totes, totes
les coses que estalvien la corcada, la muda
remor de pensar entotsolat dalt d'un cavall...

El cavall sonava:
el so és un sentiment que arriba a tothom [...]"

Un esclat al llegir Blai Blonet! El jove (pàgina 14). Empúries. Barcelona, 1987.

Atxim!

He agafat un refredat. L'olfacte i l'oïda s'adormen.
Dies dolents per a un mesclador. Atxim!

Respostes a un esternut:

• aquí: "Jesús", o "Salut";
• en anglès: "Bless you" (siguis beneït);
• en alemany: "Gesundheit" (salut);
• en mende (Serra Lleona): "Bisch" (gràcies);
• en bembe (Congo): "Kuma" (que estiguis bé);
• en malgatx (Madagascar): "Velon" (ets viu).

Traduccions aproximades extretes de The Cambridge Encyclopedia of Language, de David Crystal.

Sot. Perejaume. Forat.

1.- SOT

Sot: clot, especialment a terra; vall petita.  (Diccionari de la Llengua Catalana, IEC).
- - - - - - - - - - - - - - - - - - -

2.- PEREJAUME

Reclam del Sot del Brull

S'agafa un dau de fusta que ens càpiga a la mà i s'hi buida, amb la major precisió possible, la forma oscada del sot del Brull. Per sonar-lo es bufa el sot del dau tirant l'alè molt lleugerament pel cantó de la paret del gorg, de manera que hi regolfi, i l'aire, en sortir per l'esberla del barranc, produeixi un so estrident però enrogallat, semblant al que, en el lloc original, fa l'aigua.

Obreda, llibre d'en Perejaume. Edicions 62-Empúries. Barcelona, 2003 (pàg. 252). Aquest llibre m'enlluerna. L'agafo i el deixo, l'agafo i el deixo. Em crea connexions, em desvetlla somnis, visions, sons...
- - - - - - - - - - - - - - - - - - -

3.- FORAT

El Pintupi és una llengua aborígen australiana que diferencia 14 variants de forat:

• yarla, un forat en un objecte;
• pirti, un forat al sòl;
• pirnki, un forat format per un esglaó de roca;
• kartalpa, un forat petit al sòl;
• yulpilpa, un forat on hi habiten formigues;
• mutara, un forat especial en una llança;
• nyarrkalpa, un amagatall per animal petits;
• pulpa, un amagatall per conills;
• makarnpa, un amagatall per una iguana australiana;
• katarta, un forat deixat per la iguana australiana quan trenca la superfície després de la hivernada.

Trobat al The Cambridge Encyclopedia of Language.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Amb un bon so no n'hi ha prou

Després d'uns quants dies de batallar amb la versió doblada d'una "tercera i darrera part", vaig seure a veure una altra peli doblada, mesclada per un company.

Començament interessant. Imatge viva, acolorida. Càmera moguda. Amb un so molt cuidat: transicions imaginatives, sons molt nets i ben marcats, ambients rics i envolupants. Mmm, quin gust! I ens deixàvem portar per la història. Com ha de ser, no?

Però després de les dues primeres bobines (40 minuts, aprox.), van començar a disminuir les expectatives del que els passava als protagonistes. Fins que tot es va reduir a dos homes (un poli i un assassí) i a dues dones. I ens avorríem. El so ja no m'importava. En aquest cas, la història me'n va fer desentendre.

Amb un bon so no n'hi ha prou, està ben clar.

(Post-producció de so feta a Sound Firm, Austràlia)

Mesclar (3). Detall-Glogal.

A la nota Mesclar (1), escrivia sobre la dificultat (mesclant el so d'una pel·lícula) d'estar atent al "detall" i alhora, també, al "global".

Endreçant vells articles, en trobo un on es parla de "Toy Story" i de la feina del seu supervisor de so, Gary Rydstrom, que té més d'un Oscar.

N'extrec: "Per a mi, la mescla final és on es fan més canvis globals, com funciona l'escena, la forma que agafa, la seva dinàmica. No es tracta de pensar sobre el detall, això s'ha d'haver fer en el muntatge de so i en les premescles."

Llegit a Audiomedia, Març de 2000.

Referents: Roy Halee

Fa uns quants anys, treballant a Gema-2 (un estudi gran de gravació de música, ara desaparegut), vam escoltar un L.P. que m'havien dut de fora: Bookends, de Simon & Garfunkel.

L'impacte va ser enorme, total. Encara dura. La netedat i força d'aquell so eren molt grans. Com també ho eren la imaginació i el gust d'uns arranjaments sorprenents. Fins i tot la qualitat tècnica del vinil era molt superior a tot el que estàvem acostumats.

Roy Halee és l'enginyer-productor que el va fer possible. Cadascú té els seus referents. El senyor Halee és un dels meus.

Veus i poemes (3): Eugénio de Andrade

Licio Marcos de Oliveira, tècnic de so directe per a cinema, llegeix

O silêncio brilha acariciado.

O silêncio é de todos os rumores
o mais próximo da nascente
-------------------
El silenci brilla acariciat.

El silenci és, de totes les remors,
la més pròxima a la font.

Ostinato Rigore, d'Eugénio de Andrade. Edicions 62. Barcelona, 1991. Traducció de M. Guerrero i Brullet. Extret del poema "As nascentes da ternura" (Les fonts de la tendresa).

La barana sota la pluja

El passat dimecres per la nit vaig gravar la pluja picant - percudint - la barana de la mini-terrassa. Clinc-clenc-clunc.

Pluja i barana

Portal

1. obertura
2. grinyols i gemecs
3. tancada

La porta de sortida al carrer. Com grinyola i gemega últimament!

Portal

Veus i poemes (2): Cesare Pavese

Stefano Sanfilippo llegeix un poema de Cesare Pavese:

Anche tu sei l'amore.
Sei di sangue e di terra
come gli altri. Cammini
come chi non si stacca
dalla porta di casa.
Guardi com chi attende
e non vede. Sei terra
che dolora e che tace.
Hai sussulti e stanchezze,
hai parole - cammini
in attesa. L'amore
è il tuo sangue - non altro.

-----------------------------

També tu ets l'amor.
Ets de sang i de terra
com els altres. Camines
com qui mai no s'allunya
de la porta de casa.
Com qui espera i no veu,
així mires. Ets terra
que sofreix i que calla.
Tens calfreds i fatiga,
tens paraules - camines
en espera. És l'amor
la teva sang - res més.

Vindrà la mort i tindrà els teus ulls, de Cesare Pavese. Ed. 62 (1992). Traducció de Joan Tarrida.
Altres poemes italians en aquest quadern:

• Veus i poemes (6): Stefano S. llegeix Giovanni Pascoli.
• Veus i poemes (5): Stefano S. llegeix Salvatore Quasimodo.
• Veus i poemes (4): Stefano S. llegeix Safo i Quasimodo .

Més veus i poemes.

Veus i poemes (1): Rose Ausländer

Claudia Schneider llegeix:

Ich bin der Sand
im Stundenglas
und rinne
ins Tal der Zeit
die mich umarmt.

------------------

Soc l'arena
del rellotge
i caic
a la vall del temps
que m'abraça.

de Rose Ausländer
Compto els estels dels meus mots. Jardins de Samarcanda, 1997.
Traducció del Curs de traducció avançada Alemany-Català (UPF).

Mesclar (2). Capes de so.

Com evitar que la mescla només sigui una suma, més o menys acurada, de totes les bandes de so? Un pastís cada cop més dolç, una pasta sense nervi ni sentit...

És difícil sostreure's a l'encís d'un so en sí mateix, al procés d'"afegir-sumar" els sons que un troba i selecciona. La temptació de les capes, els estrats, l'acumulació... No és fàcil preferir la tria a l'atapeïment.

Caldria revisar el mètode de les "capes sonores".

Sovint, els muntadors de so pateixen durant el procés de mescla un desencís important. Si no són acceptades algunes de les decisions que han pres, comença a trontollar tot el concepte sonor que han creat. I és força complex remuntar l'edifici. Tot està entrelligat.

Les eines actuals, malgrat tot, permeten una ràpida capacitat de reacció. Però això ja és per un altre dia.

(Ahir va ploure i la barana de la mini-terrassa feia clinc-clenc-clunc! Vaig gravar-ho i espero el pont per afegir-ho al quadern).

Sons al carrer (1)

(del llibre Imatges i Records de Barcelona: Sarrià -Sant Gervasi; Ed. Viena-Columna, 1995.)

J. Brau envia aquesta foto d'un nunci amb trompeta, dient: "...hi pots trobar fantàstiques fotografies com la que t'envio. Jo recordo que de petit, on estiuejava, hi havia un home amb cornetí - o una mena de corneta - que assabentava tothom de qualsevol fet d'importància..."

Textos: Josep Palau i Fabre

El Poema

A Sílvia

La música

Tra-li-ro-ló,ta-tà, tra-ri-ro-ló
Ton-ta-tan-tó, ti, to-ta-tó.
Tàntata, to-ta-tó.
Ti,to-te-tà, femí, suntà.
Tonte-tonte, tan-tó.
Un-se-mí, abborà, sen-tó.
Minsi, minsi, abborà,fe-mí, abborà.
Lacatemisotà-uptacomalacoció.
Ció,lacatemí, ipsutà.
Fingue, fingue, la-ca-te-mí, o-sí,o-dà.
Bam-ba-là, bam-ba-là. No-totemí.
Inta, magdà, to-te-mí.
Inta. Inta magdà.
La-ca-te-mo-re-sí, u-dà, xin-ta-pó.
Lacatamoresí

de Josep Palau i Fabre. Poemes de l'Alquimista. Editorial Proa. En Jordi Brau l'ha transcrit i enviat. Gràcies.