Pàgines

dijous, 22 de febrer de 2007

Rajola amb músic

rajola de ceràmica amb músic
Sembla que està disposat a fer música per a ballar. Dret, amb barret, l'arquet en posició: deu estar sonant. A la dreta ja es mouen i riuen, són els joves. A l'esquerra s'ho miren i esperen, són els vells. Potser hi ha un pont més enllà del turó.

3 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Una pregunta, segurament força absurda. De la mateixa manera que hem anat espargint i acumulant gasos a l'atmosfera que el verd va anar emmagatzemant en matèria orgànica i després en petroli. S'emmagatzamaren també els sons del vent, de les pluges, dels cants dels ocells, dels trons, de l'esqueix d'un tronc, del caure d'una fulla a la mateixa matèria orgànica? És proporcional el renou que escampam a l'ambient amb els dels gasos tòxics? Estem en pocs anys fent sonar el sò que es va concentrar en milions d'anys?
Absurda la idea, no?
Salut

Ricard ha dit...

Caram, JV, idea poètica (en certa manera, no?).

Preguntes boomerang: acaben tornant al centre de la qüestió.

El so, normalment, té cara de bon xicot.

Salut (i gràcies)

Ricard ha dit...

No, no és absurda la idea.

Gens ni mica. És suggerent.

Algú hi ha hagut que es pensava poder recuperar sons antics "dipositats" a les coses, pedres, fustes, mobles.

(buscaré la referència)

Salut