Pàgines

dijous, 15 de febrer de 2007

La cadira del restaurant

Un cop dinat es va aixecar.
Va enretirar la cadira que fregà el terra de fusta.
Vaig sentir el so, és clar.
Però encara més fort m'arribà una vibració fonda,
com de contrabaix amb arquet,
que creixia per les cames (sobretot l'esquerra).
El so de seguida es fongué.
La sensació de la vibració s'hi quedà una estona.

Estic per demanar-li que demà hi torni.
Em temo que improvisava i no podrà repetir-ho igual.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Un banc d'una plaça d'Osca
Un baríton assentat xerrant
Jo me'l miro i sento
el banc que vibra com un arquet
en una pel.lícula muda.

Què boniques aquestes sensacions...
Gràcies Ricard
Anna

Ricard ha dit...

Petites coses que passen.
Aquí i allà.
Sempre.

Salut