Un cop dinat es va aixecar.
Va enretirar la cadira que fregà el terra de fusta.
Vaig sentir el so, és clar.
Però encara més fort m'arribà una vibració fonda,
com de contrabaix amb arquet,
que creixia per les cames (sobretot l'esquerra).
El so de seguida es fongué.
La sensació de la vibració s'hi quedà una estona.
Estic per demanar-li que demà hi torni.
Em temo que improvisava i no podrà repetir-ho igual.
2 comentaris:
Un banc d'una plaça d'Osca
Un baríton assentat xerrant
Jo me'l miro i sento
el banc que vibra com un arquet
en una pel.lícula muda.
Què boniques aquestes sensacions...
Gràcies Ricard
Anna
Petites coses que passen.
Aquí i allà.
Sempre.
Salut
Publica un comentari a l'entrada