Una ullada al Bloc de música sempre genera algun tema de reflexió.
Aquest cop em porta a l'Eugénio de Andrade que diu:
El silenci és, de totes les remors,Deu ser cosa del ressò.
la més pròxima a la font.
Una ullada al Bloc de música sempre genera algun tema de reflexió.
Aquest cop em porta a l'Eugénio de Andrade que diu:
El silenci és, de totes les remors,Deu ser cosa del ressò.
la més pròxima a la font.
Enviat per
Ricard
a
00:20
Blog acollit a la
Creative Commons License
2 comentaris:
Les remors et fan participar del món, encara que no vulguis. En canvi, ¿és possible que hi hagi silencis paret que te'l tanquin i, per aquesta ráo, et facin sentir que estàs protegit?.
Deu ser possible, ja que ho pots imaginar o pensar, no?
Em sembla, però, que quan parlem de SILENCIS en realitat estem parlant d'entorns amb una sonoritat molt lleu, com un tel, balsàmics.
Em sembla que el SILENCI total deu ser una cosa brutal, esfereïdora.
Em sembla...
Salut
Publica un comentari