Aquesta mirada crea un vincle, un pont invisible: ens mirem.
És un tros ampliat de la foto del Cafè Novedades de Girona, de la pàgina 101 del llibre Catalunya, abans i ara (1900-2006): cada dia, amb el diari, tres fotos antigues.
diumenge, 11 de febrer del 2007
Una mirada d'abans (i d'ara)
Aquesta mirada crea un vincle, un pont invisible: ens mirem.
És un tros ampliat de la foto del Cafè Novedades de Girona, de la pàgina 101 del llibre Catalunya, abans i ara (1900-2006): cada dia, amb el diari, tres fotos antigues.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
que bonic
Anna
Hola Ricard,
Vaig a fer-me una mica de propaganda. Precisament pensant en el teu bloc se'm va acudir fer uns posts sobre la veu humana. Hi he penjat les veus del Hemingway, de la Virginia Woolf, del James Joyce i del Rafael Taibo (la veu en off dels documentals del Cousteau). Igual ja les tens en el teu ric arxiu vocal però mira, si no les tens i et fa gràcia pots passar pel meu bloc
Anna, gràcies pel comentari.
Diuen que el blanc i negre afavoreix.
Quim, ben fet. La veu humana és cosa extraordinària, no?
No tinc tantes coses a l'arxiu. Com poden trair les veus! O més ben dit, potser no traeixen mai...
Segueixi, Quim, segueixi.
Salut
Publica un comentari a l'entrada