Un dia d'agost del 1978 vaig ser a Arsèguel per veure i sentir la trobada d'acordionistes que s'hi fa. Una trobada que segueix i creix. Acordions de totes les mides, edats, colors i escales. En Blasco en té la culpa!
Un servidor feia fotos i escoltava, gairebé des del principi del muntatge fins al final. Aquell dia també hi vaig veure, treballant, en Guy Le Querrec, un fotògraf de la MAGNUM amb la seva Leica. De fet, en duia vàries de... (el plural de Leica és Leiques?). Observant els acordionistes intentava comprendre per què als músics de formació clàssica no semblava que els agradés gaire els acordions i el seu so.
1 comentari:
Hola Ricard,
em sorpren molt la teva darrera observació...
Salut!
Publica un comentari a l'entrada