Acostumo a llevar-me a les deu. [...] Una mica després surto i camino. A mi m'interessa molt caminar. Caminar és un exercici molt important. Faig una volta pel barri, vaig pensant, xiulo... Xiulo baixet, com una orquestra amb sordina , però m'agrada. I, segons el paisatge, doncs xiulo una cosa de Wagner, o Brahms, o Cole Porter. És caminar amb acompanyament. [...]Oblidar i caminar. Joan Brossa entrevistat per Jordi Coca a la revista Serra d'Or, desembre 1982. I en el llibre del mateix autor, Joan Brossa: Oblidar i caminar. Ed. de la Magrana. Barcelona, 1992.
Anteriors petits apunts sobre el xiular en aquest quadern:
- (3) Elogi de l'ombra (Junichirô Tanizaki)
- (2) Temps d'albercocs
- (1) El pont sobre el riu Kwai
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada