Pàgines

dijous, 8 de gener de 2009

Xiular (5). Wittgenstein

Per la seva banda, Ludwig, que era el menor dels fills, després d'estudiar piano sense massa èxit, va aprendre a tocar el clarinet. Tanmateix, una de les seves destreses més celebrades seria la de xiular. Ja a Manchester, on havia anat en 1908 a continuar els seus estudis d'enginyeria i aeronàutica, es va fer famosa la seva habilitat per xiular simfonies completes. I a Cambridge, mentre estudiava filosofia de les matemàtiques amb Bertrand Russell - això era entre 1911 i 1913 - assistia sovint a concerts, i cantava i xiulava cançons de Schubert i Brahms amb David H. Pinsent - a qui dedicaria després el seu Tractacus Logico-Philosophicus- i també amb G. E. Moore.
Música i sentit. El cas Wittgenstein, d'Antoni Defez. Editat per Universitat de València (2008).

Anteriors petits apunts sobre el xiular en aquest quadern: