Al costat del mercat de l'Abaceria Central (Gràcia, Barcelona), quan hi passo els diumenges al matí, acostumo a sentir el so d'un clarinet sonant tonades senzilles. L'home té un accent foraster. Només les motos poden ofegar (però no del tot) el so dolç del clarinet. La resta segueix igual: com gat i gos.
M'encanta aquest aire trist i melancòlic, meitat gràcies al timbre del clarinet, meitat gràcies a les tonades que escull el clarinetista. Tret del context en que tu el sents, em suggereix una imatge de decadència post-industrial.
Caram, David, és ben cert. Melancòlic i una mica ensucrat. Només volen que afluixem alguna moneda:els diumenges el matí tothom va menys tibada, menys apressada.
2 comentaris:
M'encanta aquest aire trist i melancòlic, meitat gràcies al timbre del clarinet, meitat gràcies a les tonades que escull el clarinetista. Tret del context en que tu el sents, em suggereix una imatge de decadència post-industrial.
Caram, David, és ben cert. Melancòlic i una mica ensucrat. Només volen que afluixem alguna moneda:els diumenges el matí tothom va menys tibada, menys apressada.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada