La feina del mesclador - al meu entendre - no té més rellevància, ni l'hauria de tenir, que la d'un sabater, un fuster o un dentista. M'agrada que sigui així. Són feines que s'han de fer bé i totes requereixen d'algú que conegui les eines que manega. Algú que s'anirà enfrontant a les eventualitats així que li arribin, amb més o menys art, amb més o menys gràcia.
Però el món del cinema necessita vendre il·lussions, i sovint sembla que les pel·lícules, les que fem tots plegats, siguin una cosa extraordinària, molt per sobre de tot el que fa qualsevol altra persona. No s'ho creguin pas, sisplau!
4 comentaris:
M'agrada com ho veus. Jo pensava que mesclar (dissenyar so) era una cosa especial, però suposo que això és el que deu pensar tothom que té passió per alguna cosa. Coincideixo amb tu en què la feina ben feta és la que posa les coses al seu lloc, sense destacar.
Ep, David, aclarim-ho: crec que mesclar és especial. I també ho és dissenyar el so, i fer bones sabates i fer bons armaris, especials, únics, a mida, inoblidables...
Més o menys!
Salut
Cuanta razón tienes en esto Ricard, Este comentario me hace reflexionar, mezclar, como trabajo artístico que es, conlleva una creación, y muchas veces a esos creadores se les llama artesanos.
Siempre me ha rondado la cabeza el termino Artesano del sonido, por que no ??
Salut ¡
Alex,
Està molt bé això de "artesans del so". I tant!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada