L'explicador de pel·lícules

Precisament en una d'aquelles barraques inestables de fira va arribar a Lleida el cinema comercial, de la mà del cinematògraf Polak, pel nom del seu amo, i que passava un repertori restringit de cintes mudes i sense un fil argumental intel·ligible, uns inconvenients que acabaven per desanimar l'encuriosida parròquia, a la qual li costava de repetir l'experiència. Conscient que li calia idear algun remei per tornar a recuperar clientela, al senyor Polak se li va acudir que les pel·lícules podien ser narrades de viva veu per alguna persona que s'hi prestés i demostrés tenir-hi una mínima gràcia.

La millora prevista del servei va ser anunciada en una pissarra i mitjançant fullets volants repartits a mà pels carrers més cèntrics. El cas és que la novetat va aixecar una certa expectació entre el públic, que es va decidir a tornar al local.

Aquell explicador de pel·lícules, del qual s'ignora la identitat i altres circumstàncies personals, excepte la seva condició de foraster, i probablement d'estranger, tal volta compatriota del tal Polak, procedia a relatar a la seva particular manera i bastant al seu aire les peripècies dels protagonistes a la pantalla, i es veu que ho feia amb tanta fluïdesa i imaginació, amb una desimboltura retòrica tan del gust popular, afegint si convenia salsa de collita pròpia, que les sessions fins aleshores pràcticament buides de la mágia del siglo XX, com la qualificava ampul·losament (però no s'equivocava) aquell individu especialment garlaire, aviat - tan aviat com va córrer la brama per la ciutat - es va haver de penjar el cartellet de complet al defora de la sala improvisada a la rambla canviant.

Un cop acabada la fira, el narrador cinematogràfic va desestimar una oferta laboral del propietari del cinema ambulant per continuar en el negoci, desenvolupant el paper per al que s'havia demostrat tan capaç, i es va quedar a Lleida, qui sap si sobtadament enamorat de la ciutat, que tot pot passar i de més verdes en maduren i no diguis mai d'aquesta aigua del Segre no en beuré [...]

L'explicador de pel·lícules, episodi del llibre Salvatge Oest, de Vidal Vidal. Editorial Planeta, 2001.

Notícia sobre el cinematògraf Polak a L’arribada del cinema a Valls (1897-1907), de Josep Martí i Baiget (vegis la pàgina 7, línia 6).

La imatge reproduïda és del Picture Palace dels Germans Newth, extreta del llibre Arqueología del cine, de C.W. Ceram (Ediciones Destino, Barcelona, 1965).