Pàgines

diumenge, 9 d’agost de 2009

Ocell compassiu

Veient com em costava fer-li un bon enregistrament, l'ocell es va compadir de mi. S'acostà a una branca més propera i, quan vaig tornar a tenir l'equip a punt, va reiniciar el seu cant. Ho feia amb paciència, com si volgués assegurar-se que quedés ben gravat, remarcant cada frase amb una bona pausa. Tothom va quedar admirat del "meu" enregistrament.

2 comentaris:

David ha dit...

He passat molt bones estones enregistrant cants d'ocells, però al no veure bé, no sempre puc identificar-los pel cant.

En relació amb la gravació d'ocells, quina és la millor manera de fer-ho? Hi ha qui sostè que ès millor fer-ho en mono, amb un micro unidireccional, eliminant l'ambient. N'hi ha que pensen que ès millor gravar en estéreo, integrant els cants d'ocells en el seu entorn. Ès clar que tot depén de la finalitat: per a fer estudis bioacûstics ès millor la primera opciô, mentre què per a fins educatius i divulgatius, probablement sigui millor la segona.

Bons enregistraments!

Ricard ha dit...

Jo, per molt que intento "aprendre'm" algun cant fàcil d'algun ocell, l'acabo oblidant al cap de mitja hora. Sóc un desastre.

Crec que l'encertes en que la finalitat determina la millor manera de gravar un ocell.

Si t'interessés, ho podem consultar a Eloïsa Matheu (http://www.sonidosdelanaturaleza.com/)