Pàgines

dimecres, 12 d’agost de 2009

Textos: Lev Tolstoi

planta_jardi
Del bosc espès on romania encara la neu s'escolava l'aigua amb un lleu gorgol per rierols sinuosos. Els ocellets refilaven i de tant en tant volaven d'un arbre a l'altre.

En els intervals de calma hom percebia la fressa de les fulles de l'any passat, que el desgel de la terra i la creixença de les herbes feien moure.

"És admirable! Se sent i es veu com creix l'herba!", es digué Levin en remarcar com es movia per entremig de l'herba renadiva una fulla de trèmol humida. [...] Un voltor, batent les ales sense pressa, volava a gran alçària damunt d'un bosc llunyà; un altre volava en la mateixa direcció i desapareixia.

El xerroteig dels ocells entre els arbres era cada vegada més intens. No gaire lluny ahucà un duc, i el Manyac, en sentir-lo, avançà cautelosament uns quants passos i es posà a escoltar decantant la testa. De la banda del rierol se sentí una puput, que llançà dues vegades el seu crit habitual, i després s'engargussà i va enrevessar-se.

- Ho sents? És una puput, oi? - féu Stepan Arkàdievitx sortint de darrera un matoll.
- Sí, la sento - contestà Levin profanant amb descontentament la calma del bosc amb la seva veu, que resultava desagradable a ell mateix -. Ara vindran de seguida. [...]

(extracte del capítol de la cacera)

L'herba, que les dalles tallaven amb un zumzeig sucós i exhalava una fortor àcida, s'anava amuntegant en rengles alts. Els segadors treballaven abridament, colze a colze. No es percebia sinó el retruc de les botigues de llauna, el ressò de les dalles que topaven, el xiulet de la pedra en esmolar-hi l'eina i els crits alegres dels segadors, que rivalitzaven a veure qui treballava més.

[...] Levin muntà a cavall i, acomiadant-se amb recança dels mugics, se'n tornà també a casa. En arribar al turó mirà enrere. La boira no li deixava veure la gent. Només se sentien les veus grolleres i joioses, les riallades i el dring de les dalles en topar les unes amb les altres.

(extracte del capítol de la sega)
Anna Karènina, de Lev Tolstoi. Traducció d'Andreu Nin. Biblioteca Bàsica d'El Periódico. Barcelona, 2005