Textos: Joan Sales

Xàtiva, dimarts 16 de març de 1937

[...] Les noies cada dissabte freguen les aceres. No es limiten a escombrar-les com als pobles i ciutats petites del Principat: les freguen. És un refinament que ell sol acreditaria Xàtiva com la ciutat més polida del món. Tot hi té aquell aire entre senyorial i pagès que és tan agradable de respirar; pertot s'exhala un perfum de fruita, de vi i d'alls; sí, d'alls, però a mi l'olor d'alls tendres m'agrada. El terme té un extens regadiu amb unes grans plantades d'alls i hortalisses i fruiters de tota mena. De tant en tant vora un rec hi ha un desmai o bé, cosa potser encara més bonica, una palmera datilera prima i tan alta que sembla tocar el cel amb el seu ventall de palmes. Ni cal que et digui que entre tants perfums predomina el de les taronges. Pels caminets de l'horta van els "llauraors" en els seus cavallets i tot és ric, ufanós, paradisíac. Les xiques són altes i ben fetes, amb uns ulls que semblen versos de Baudelaire. S'hi parla un català diví, amb unes consonants més sonores que enlloc; tu, fill de Lleida, t'hi trobaries com a casa teva.


[...] els primers dies de ser a Xàtiva em feia estrany de no sentir-los [els canons], fins els trobava a faltar. Sobretot de nit. Ara, en aquest carrer de Bellver on m'estic a dispesa junt amb un altre oficial, sento tot el sant dia la remor dels nens que juguen, les veus de les noies que passen i el dring de l'aigua que es vessa contínuament a la font.

Cartes de la guerra, de Joan Sales. Club de butxaca, 37. Club Editor. Barcelona, 1986.