Pàgines

diumenge, 30 d’agost de 2009

L'explicador de pel·lícules (2)

der kinoerzaehler
Gert Hofmann va escriure un llibre, entre memòria i ficció, sobre el seu avi, Karl, un explicador de pel·lícules a Limbach (Saxònia, Alemanya).

Al llibre, Der Kinoerzähler, es diu que Karl va ser l'explicador i el pianista del cinema Apol·lo. Vestia una espècie d'uniforme mentre el públic era a les fosques, drets o asseguts en algun dels vint-i-tres seients de la sala. Cada setmana feien sis funcions i fins a tres canvis de programa.

Karl, l'explicador de pel·lícules, mirava de no ser pompós en el seu estil, com passava amb altres explicadors, i procurava d'articular i pronunciar bé totes les paraules, encara que fossin llargues. Intentava mantenir una bona sincronia entre les imatges de la pantalla i les seves paraules, ni massa d'hora ni massa tard, facilitant la comprensió de l'acció i la connexió entre les escenes. "¿Dic ara que ella l'estima, o m'espero una mica més?".

Abans d'explicar la pel·lícula als demés se l'havia d'explicar a ell mateix i demanava al projeccionista que li passés, privadament, les bobines. Quan van arribar el cinema sonor i Hitler, molts explicadors es van passar al circ o ho van deixar estar, però en Karl no...