Si tanco els ulls mentre estic escoltant un lloc, res desapareix. És ben bé com quan treus el color a una fotografia, amb l'ordinador. Deixa d'estar visible una capa (carregada de informació), però tanmateix segueix present, en virtut de les altres capes.
En obrir els ulls, sembla com si, imperceptiblement, l'oïda es fes enrere: un punt a segona fila. O només ho sembla? Les discussions (més o menys teòriques) sobre què és més important, si la vista o l'oïda, no m'interessen gaire.
És més fàcil escoltar el so d'un lloc que no sigui el teu lloc, que no sigui allà on hi vius. És més fàcil quan fas el badoc i ets en un lloc on no es parla la teva llengua. Les converses de la gent creen un mur que et separa de la resta dels sons. El parlar és un tipus de so que demana molta atenció i distreu molt.
3 comentaris:
L'antropologia explica com em anat patint la supremacia de la vista enfront al oida i l'olfacte. Dos sentits que els animals els tenen molt més desenvolupats per l'adaptació als espais salvatges. El pas de salvatges a viure en comunitats i més endavant a pobles o llocs fixes, ens ha marcat la involució del oida. I realment ens suposo un esforç escoltar. L'expressió parar l'orella ho deixa ben clar, cal redireccionar els processos del cervell per aconseguir escoltar. I si a sobre són paraules que entenem, el nostre cervell no escolta els sons arbitraris, sinó que busca algún missatge humà entre les convereses del nostre entorn.
Porto un mes treballant en una serie d'articles sobre música i cervell, (també es pot entendre, so i cervell) que espero poder començar a publicar d'aquí poc. Encara em falta pulir alguns detalls. A veure que et semblen.
Una abraçada.
David, serà interessant llegir aquests articles.
Escriu, escriu! Escriure significa reflexió. Reflexió significa atenció. Atenció significa consciència. Què més vols?
Ja avisaràs...
Salut!
M'adono que quan gravo intento desviar la mirada del que estic gravant. La imatge em distreu. Necessito buidar un sentit per a potenciar l'altre.
M'agrada el teu bloc!
Natàlia
Publica un comentari a l'entrada