Pàgines

diumenge, 6 de setembre del 2009

L'orgue de la tramuntana (1)

 

El castell de Quermançó està situat a la dreta de la carretera N-260 que porta de Figueres a Llançà, a l'alçada de Vilajuïga.

Es veu que Dalí el volia comprar per a regalar-li a Gala. Havia imaginat instal·lar-hi una espècie d'orgue gegant eòlic, i quan bufés la tramuntana es pogués sentir per tot l'Empordà.

El seu origen data del segle XI, encara que la construcció actual és de quatre segles més tard. Fins l'any 2003 no s'hi van fer les primeres prospeccions arqueològiques.
orgue_tramuntana_jcuadras
(Disseny de Jordi Cuadras per l'Orgue de Tramuntana)
Durant el curs 2003-04 es van signar uns acords de finançament amb el Ministerio de Ciencia y Tecnología i la societat propietària del castell de Quermançó, impulsora del projecte, per la rehabilitació del castell i la construcció i instal·lació de l'Orgue de la Tramuntana, a càrrec dels luthiers Blancafort Orgueners de Montserrat, amb el disseny i estudi eòlic del Departament d'Acústica de l'Escola d'Arquitectura i Enginyeria de la Universitat Ramon Llull (La Salle-TAM).

En les reunions amb els veïns del municipis propers, s'ha parlat d'un orgue amb tres-cents tubs. Es projectarà per a un mínim impacte visual i acústic sobre la zona i se sentirà dins de l'àmbit del castell, en un radi màxim de 40 o 50 metres.

L'esperarem amb paciència. Les coses de palau necessiten pau...

5 comentaris:

Augusto Casanovas ha dit...

L'any 2003, Mike Tonkin y Anna Liuva van construir una escultura sonora anomenada "Singing Ringing Tree". Es un conjunt de tubs d'acer galvanitzat que amb l'acció del vent genera uns sons misteriosos. Forma part d'un projecte per promoure l'art contemporani a la zona del nord-est d'Inglaterra.

Ricard Casals Alexandri ha dit...

És una cosa curiosa això de les escultures que sonen. Deu fer un bon efecte, si estan instal·lades d'una manera intel·ligent, oi? salut!

Drapaire il·lustrat ha dit...

Seguint el fil de les escultures que sonen, he recordat alguns fars que he vist en geografies boiroses, acompanyats per artil·lugis (l'escultura) amb distintes sirenes (els sons) per avisar els vaixells mancats de visibilitat...; per exemple a Estaca de Bares, Galizia, si no recordo malament.

Ricard Casals Alexandri ha dit...

No tens fotos d'aquest fars, Nèstor?

Drapaire il·lustrat ha dit...

n'he de tenir, les he de trobar..., negatius, blanc i negre, estiu 1984...
Per internet hi han fotografies del far, però no les de la construcció que hi ha dessota, amb els forats amb les sirenes..., a suivre!!

Si això esta obert a les escultures sonores en minúscula, més ençà de l'orga de'n Dalí, no es gens menyspreable els penjolls de canya de bambú o tubs d'acer, penjats en fils, tipus mòbils, als porxos de les cases, i el vent que els fa sonar amb ritmes distints, segons la força...