Pàgines

diumenge, 6 de setembre de 2009

Textos: Àlex Susanna (2)

Quin tant per cent d'humitat han de tenir les llengües? Pel meu gust, poc, el mínim possible. Per això m'agrada tant l'anglès: a diferència del clima d'aquell país, és una llengua eixuta, reticent, fins i tot una mica rasposa (en això crec que s'assembla al català). No m'agraden tant, en canvi, les llengües massa autocomplaents, untuoses, enganxifoses, toves, deliqüescents.

Com més seca és una llengua, més capacitat expressiva pot arribar a tenir, més relleu, més claredat expositiva i fins i tot sentimental (pensem en l'afer tan delicat de les declaracions amoroses).

Les llengües humides, en canvi, semblen concessionàries de representacions teatrals, viuen perpètuament immergides en una clima de comèdia, i, per tant, sempre se us escapa el moment en què algú vol parlar seriosament.
Quadern d'ombres, d'Àlex Susanna. Columna Edicions. Barcelona, 1999. [He espaiat el text original, tot seguit, en tres paràgrafs]