Pàgines

dijous, 3 de setembre de 2009

Textos: Àlex Susanna

Importància de les campanes quan dormiu - us apuntalen el son, que altrament podria sortir de mare, dispersar-se en excés, caure en un pou sense fons -, i, sobretot, quan no ho feu, quan no podeu: us ajuden a acceptar que, encara que no ho sembli, el temps sí que passa. Sense campanes, doncs, un insomne està perdut.

A Gelida, durant tot l'hivern, m'acompanyen dos jocs de campanes: les de l'església de Sant Pere del Castell, a tocar de casa, i - lleugerament retardades, com un eco reressagat i llunyà - les de l'església principal del poble.

Ara que estiuejo en un poble sense campanes, i que passo tantes nits en blanc - xafogoses, suspeses, gairebé estantisses -, és quan m'adono de tot això, de la sort que tinc durant l'hivern gelidenc, i penso que potser l'estiu vinent hauria de fer per manera d'endur-me'n un, d'aquells dos jocs de campanes, el més transportable.

Ara bé, res pitjor que unes campanes que sonin malament. Cada cop de batall es converteix llavors en un turment, una obsessió, una punyalada que es va endinsant més i més en la vostra carn indefensa. Campanes esquerdades, abstingueu-vos!
Quadern d'ombres, d'Àlex Susanna. Columna Edicions. Barcelona, 1999.